5.5. Poesia generativa
5.5.1. Introducció
Quan en ocasió del repte 1 vam parlar d’art generatiu, vam dir que era aquell que havia estat creat en part o totalment per un sistema autònom. La poesia generativa és aquella en què els versos o els poemes han estat construïts, parcialment o totalment, mitjançant un algoritme executat per una màquina o pel mateix artista. Igual que en l’art generatiu, l’aleatorietat torna a tenir un paper molt important en la poesia generativa.
Com a exemple, mireu el projecte Arborescencia programada, una peça generativa pensada i articulada per Carlos Bergen i Enrique García Alcalá. L’obra és conceptualitzada com un poema-arbre que sorgeix d’un bosc de llenguatge a partir d’una frase-arrel o vers-llavor, i es ramifica per fragments de poesia d’autors com Marosa di Giorgio, José Watanabe o Rainer Maria Rilke. L’obra és interactiva i convida el lector a ser escriptor i dibuixant. Parlarem de la poesia interactiva més endavant, però en els reptes anteriors ja hem vist que generatiu i interactiu sovint s’encavalquen.
Per a poder fer poesia generativa, hem de poder treballar amb llistes i diccionaris de paraules, i això ens porta a necessitar estructures de dades.
En programació, les estructures de dades són maneres d’organitzar la informació per tal de poder tractar-la, manipular-la, cercar, inserir, etc. De moment, en els quatre reptes anteriors, només hem vist les variables simples amb Snap!, però també hi ha les llistes o les taules (que poden ser concebudes com a llistes de llistes). I, amb altres llenguatges de programació, també hi ha altres estructures, com les piles, els arbres, etc.
Abans de començar a fer poemes generatius amb Snap!, vegem com es creen i s’utilitzen les llistes.