2.5. Sistemes autònoms
2.5.4. Exercici 3: utilitzem Snap! per a recrear l’obra de Vera Molnár
Vera Molnár (nascuda el 1924) és una artista francesa d’origen hongarès. És considerada una pionera de l’art computacional i de la generació de dibuixos a partir d’algoritmes.
Les seves obres inicials es caracteritzen per desenvolupar sèries amb el quadrat com a figura principal. Va començar construint sèries utilitzant figures geomètriques. En 1948 fa els seus primers dibuixos geomètrics, inspirats en un gravat de Dürer titulat La malenconia. En 1967 va ser cofundadora del grup Art et Informatique a l’Institut d’Esthétique et des Sciencies de l’Art de París. L’any 1968 va ser molt important per a la resta de la seva carrera artística, ja que va fer els seus primers gràfics utilitzant un ordinador, l’eina de creació que fa servir des de aquella etapa.
L’artista explica:
«M’agrada la rigidesa formal i la parsimònia de la geometria, m’agrada la puresa racional de les matemàtiques.»
La seva manera de treballar consisteix a col·locar formes geomètriques (en el seu cas, quadrats) i introduir certs canvis a cada un, sia en un quadrat específic o en la manera d’unir-se a un altre. El seu objectiu consisteix a aconseguir produir un canvi significatiu entre una obra i una altra, és a dir, fer que una obra sigui completament única i diferent simplement per col·locar les figures geomètriques i unir-les de manera diferent.
L’obra que intentarem imitar amb Snap! pot ser produïda de moltes maneres diferents. És important que ho entenguem. En programació, un mateix problema o repte pot tenir moltes solucions diferents, totes igual de vàlides.
Si ens fixem en el dibuix, en realitat només hi ha dos tipus d’elements: el primer són dues línies paral·leles, i el segon dues línies que fan una cantonada. Aquests dos elements es van reproduint en files i columnes de manera aleatòria. És aleatori si es dibuixa un element o l’altre, i també n’és aleatòria l’orientació.
Atacarem el problema creant dos blocs nous (ja hem vist com fer-ho anteriorment). A un li direm «línies paral·leles» i a l’altre «cantonada». Aquest blocs dibuixaran cadascun d’aquests elements cada vegada que els cridem.
El programa que hem de fer un cop tenim solucionat el dibuix dels dos elements consisteix a anar-nos movent fent servir dos bucles per a fer les files i columnes, i en cada emplaçament fer servir un nombre aleatori entre 0 i 1 per a decidir si dibuixem un element o l’altre.
Com veieu, però, el resultat encara no és prou semblant al de Molnár, ja que tots els elements tenen la mateix orientació, i aquesta també hauria de ser aleatòria. L’exercici que us proposem és que modifiqueu el codi anterior per a aconseguir que les orientacions siguin aleatòries i que el resultat sigui semblant al següent (ja molt més proper al de Molnár).
Quant tingueu la vostra versió, deseu-la i compartiu-la.