4.8. Autors i recursos
L’art òptic és un corrent artístic que sorgeix a la fi de la dècada dels cinquanta. Incorpora en obres bidimensionals efectes òptics que produeixen sensacions de moviment en una superfície bidimensional, situació que implica que l’espectador col·labora de manera activa, sia desplaçant-se o movent-se. En són precursors Victor Vasarely, Bridget Riley o Yaacov Agam.
L’art cinètic es basa en els mateixos principis però aplicats a l’escultura i a la instal·lació. Les obres tenen moviment o semblen tenir-ne. Generalment es poden classificar en algun d’aquests apartats:
- Estables: obres fixes que han de ser contemplades envoltant-les.
- Mòbils: peces amb un moviment real que en fa canviar l’estructura i la percepció.
- Penetrables: assemblatges en espais reals que cal recórrer per a apreciar-ne l’estètica del moviment.
Va guanyar un gran impuls a quan el 1955 la galeria parisenca Denise René va exposar la mostra «Le Mouvement». Alexander Calder i Jesús Rafael Soto en són alguns dels exponents més coneguts.
Tots dos corrents artístics continuen essent font d’inspiració per a artistes digitals contemporanis, que han sabut introduir l’experiència d’usuari al costat de la interacció en les seves peces.