5.4. Poesia experimental
5.4.1. Introducció
Durant el segle xx la poesia s’expandí a diversos àmbits creatius explorant diversos formats i experimentant en els dominis de la imatge i el so.
Això que ara podem anomenar poesia experimental començà sobretot a partir de mitjan anys quaranta del segle xx adoptant moltes formes diferents, com el lletrisme, la poesia visual, la poesia sonora, la poesia concreta, els poemes objecte, l’espacialisme, etc., lligades a moviments d’avantguarda europeus i americans.
Un resum fantàstic de la poesia experimental del segle xx es recull en l’exposició «La xarxa al bosc» (maig-setembre del 2019) de la Fundació Joan Brossa de Barcelona. De fet, el mateix Joan Brossa és un exemple clar de poeta avantguardista, i la seva poesia escènica, visual i objectual són exemples del que parlàvem. Podeu navegar per la seva obra en el web de la Fundació. De fet, Brossa es va atrevir fins i tot amb una Sextina cibernètica (1981), programada amb un IBM de dimensions gegants pel químic Santiago Farré i els informàtics Josep Font i Jordi Bastardes al centre de càlcul AGMA de Vilafranca de Penedès.
És important remarcar que aquesta poesia ja no es limita al món del llibre, sinó que travessa disciplines com la pintura, l’escultura, el cinema, etc. En la poesia interactiva digital (ciberpoesia) més actual, el perceptor-reconfigurador estableix una col·laboració cada vegada més activa: moltes vegades, sense la seva col·laboració no hi ha peça. Mireu, per exemple, aquest vídeo que recull l’obra Three Graces (1966-1968), de Ken Cox, i feu una ullada també a ubuweb, repositori fantàstic per a trobar exemples de poesia experimental i visual.