4.4. Art cinètic i art òptic
4.4.1. Introducció
Tant l’art cinètic com l’òptic són corrents artístics basats en l’estètica del moviment. En ambdós casos, les obres que s’hi emmarquen tenen moviment o bé semblen tenir-lo.
La diferència principal entre tots dos (tot i que a vegades la frontera és difusa) és que en l’art cinètic el moviment sol ser escultòric (en un espai en tres dimensions) i l’art òptic (op art) sol centrar-se en la representació pictòrica en dues dimensions.
Tant en l’un com en l’altre l’observador participa activament, movent-se davant l’obra (al voltant o fins i tot per dins). En l’art òptic és precisament aquest moviment de l’observador el que crea la il·lusió de moviment en l’obra, ja que en molts casos les peces estan fonamentades en il·lusions òptiques. En el cas de les escultures cinètiques, els recursos per a crear moviments poden ser molt diversos: el vent, l’aigua, motors, etc.
Podem trobar les primeres manifestacions de l’art cinètic al principi del segle xx amb el moviment futurista, i Marcel Duchamp, per exemple, desenvolupava obres que es basaven en discs giratoris (tal com vam veure en el repte anterior quan parlàvem d’interactivitat). Però el terme art cinètic no és adoptat fins al 1954, i el corrent comença a ser popular a partir de la meitat dels anys seixanta.
En l’actualitat moltes creacions contemporànies també exploren la capacitat artística del moviment. Algunes s’hi apropen amb les tecnologies digitals, que els permeten des de dissenyar il·lusions òptiques atractives fins a crear escultures amb moviments molt sofisticats gràcies a la robotització.
Per a acabar aquesta introducció, mireu aquest vídeo sobre l’exposició «Todo es movimiento, op art y arte cinético» del Museu Würth (10/03/2017 – 02/04/2018). A part de veure-hi exemples dels diferents tipus d’art cinètic i òptic, també s’hi expliquen i esgranen alguns dels conceptes clau d’aquests corrents artístics.
Todo es movimiento, op art y arte cinético