5.8. Poesia interactiva
5.8.2. Exemple: poesia interactiva amb Snap!
Ja hem vist que amb Snap! podem fer poesia experimental, generativa o cinètica. També la podem fer interactiva i ara ho veurem tot analitzant un exemple amb detalls.
L’efecte és el d’un escenari ple de lletres, repartides en columnes i files i que tota l’estona van canviant de vestit (saltant d’una lletra a l’altra aleatòriament). El programa engega la càmera web, que enfoca tot l’escenari, i fa servir un sensor de moviment. A les àrees de l’escenari on es detecta moviment les lletres cauen i desapareixen, i tornen a aparèixer al cap d’un moment. Si ens posem davant la càmera web i ens movem, podem jugar a fer caure les lletres amb els nostres propis moviments. Podeu veure l’efecte obrint el projecte mencionat i fent servir la vostra càmera web, o podeu fer-vos-en una idea mirant el gif animat següent:
Igual que juguem amb lletres aleatòries, podríem jugar amb paraules, versos, etc.
Per a programar aquest exemple, hem fet servir clons. El programa comença fixant la mida de l’únic personatge (és a dir, la lletra) i posant-li el vestit de «a». Llavors activem la càmera web amb la instrucció «fixa la transparència de vídeo a X» del menú «Sensors», en la qual X és un número fins a 100 que ens permet jugar amb la transparència de la imatge que capta la càmera web (per si li volem donar més o menys presència en el projecte). Seguidament situem la lletra a dalt a l’esquerra i anem creant les deu columnes i les vuit files amb dos bucles, un dintre de l’altre. En cada posició en què hi ha d’anar una lletra, el que fem és crear un clon del nostre personatge.
Llavors ens cal definir què ha de fer cada clon quan comenci a executar-se. El seu comportament estarà regit per un bucle «per sempre» i un condicional que comprovarà si la quantitat de moviment sobre el clon mateix passa d’un cert llindar que definim. Per a fer això, necessitarem el bloc «moviment del vídeo» del menú «Sensors». Aquest bloc ens retorna un número del 0 al 100, en què 100 és el màxim de moviment.
En el nostre cas, si la quantitat de moviment detectada pel clon és major que 98 (és a dir, si hi ha bastant de moviment), farem que el clon es mogui cap avall, desaparegui i torni allà on era (és a dir, farem que la lletra caigui). Això ho farem disminuint la coordenada Y i tornant a la Y inicial que tenia (que hem guardat en una variable).
En cas que la quantitat de moviment sigui menor o igual que 98, senzillament anem canviant de vestit per tal que vagin apareixent diferents lletres.
Aquest exemple, que l’hem pensat per a executar-se a la pantalla de l’ordinador, el podríem imaginar en una instal·lació més gran, amb la imatge projectada en una paret i les persones movent-se al davant. Una instal·lació d’aquest tipus és x standing (2005), de Bruno Nadeau i Jason Lewis.
En aquesta obra els caràcters van apareixent sobre un escenari blanc en detectar el moviment de les persones que passen per davant de la paret, i si les persones es queden quietes els caràcters acaben component una figura que replica la silueta de l’espectador. I, encara més, l’espectador pot llegir-hi el poema «Seeking sedation». Per tant, estem parlant d’un sistema bastant més sofisticat que el que acabàvem d’explicar. Aquí no solament es detecta moviment, sinó que el programa és capaç de distingir, amb visió per computador (una branca de la intel·ligència artificial), la persona de la imatge que la càmera capta i retallar-ne la silueta.
http://collection.eliterature.org/2/works/nadeau_still_standing/ss_960x540.mov
Un altre exemple, molt espectacular i encara més sofisticat que la instal·lació anterior, és l’obra Call on Water (2016), de Rafael Lozano-Hemmer. D’aquest artista ja n’havíem parlat en el repte 3 quan estudiàvem l’art interactiu. Nebot d’Octavio Paz, en aquesta obra li fa un homenatge fent servir algun dels seus versos en la instal·lació.
Es tracta d’una font que escriu paraules suspeses a l’aire mitjançant «pinzells» de vapor fred, que ascendeixen des d’una base plena d’aigua. El sistema detecta la presència de l’espectador i «escriu» les paraules dels versos de Paz. A més, els poemes triats parlen de com la paraula escrita i parlada arriba a ser atmosfera ella mateixa, així que la mateixa instal·lació i el contingut dels versos estan totalment lligats.