3. Guia 3: interaccions

3.3. Interacció i interactivitat

3.3.3. Disseny centrat en l’usuari

Fins aquí heu vist què és la interacció persona-ordinador i dos models d’interacció proposats per autors importants de l’àmbit. Us cal veure el paper que tenen les persones en el disseny d’interacció i en l’art interactiu.

Arribats a aquest punt us podeu preguntar com impacta tot això en els processos de creació i, en definitiva, en la vida de les persones? Podeu considerar el disseny centrat en l’usuari l’aplicació pràctica de la interacció persona-ordinador, tot i que convé fer dos aclariments:

  • El disseny centrat en les persones va més enllà del context tecnològic, ja que s’aplica —o s’hauria d’aplicar— al disseny de qualsevol producte que vulgui tenir en compte les persones que el faran anar.
  • Es fan servir indistintament els termes persones i usuaris. Tradicionalment s’ha utilitzat el terme disseny centrat en l’usuari (DCU) i en l’actualitat es fa servir el terme disseny centrat en les persones (DCP), que resulta més inclusiu i respectuós.

Tenint en compte tot això, es pot definir el disseny centrat en l’usuari com:

«Una manera de planificar, de gestionar i de dur a terme projectes de creació, de millora i d’implementació de productes interactius. Alhora que també és considerat una filosofia o un enfocament de disseny segons el qual qualsevol activitat de disseny ha de tenir en compte per a qui es dissenya i també els contextos d’ús».

(Garreta i Mor, 2010)

D’aquesta manera, el disseny centrat en les persones proposa un procés de treball i un conjunt de mètodes i tècniques per situar les persones en el centre del disseny.

 

Procés del disseny centrat en les persones

Us recomanem llegir la informació sobre el procés de disseny centrat en les persones del Design Toolkit de la UOC. Si voleu aprofundir-hi, podeu trobar informació detallada sobre les seves diferents dimensions en el «Quadern de Disseny centrat en les persones».

Arribats a aquest punt us convé reflexionar sobre l’art interactiu (interactive media art) i la seva relació amb el disseny centrat en les persones. La producció d’art interactiu ha de seguir un procés de disseny centrat en l’usuari? La resposta, segurament, és que no sempre, que les instal·lacions interactives potser haurien de seguir un procés creatiu no condicionat pels futurs espectadors. No obstant això, de la mateixa manera que la resta d’expressions artístiques, les instal·lacions interactives tenen un públic, i ha de ser capaç d’interaccionar amb l’obra i per aquest motiu als «usuaris» se’ls anomena interactors. Si el públic no entén com pot interaccionar amb l’obra, no hi haurà interacció. Si no es produeix el fet interactiu, podem dir que l’obra és interactiva? És una obra completa?

Katja Kwastek és historiadora de l’art i acadèmica experta en media art. En la seva obra Aesthetics of Interaction in Digital Art (2013) proposa un marc teòric i metodològic per estudiar i analitzar l’interactive media art. Segons Kwastek, la invitació a la participació és el que caracteritza l’art interactiu i el valida com una forma d’expressió artística. A més, afirma que l’art interactiu situa l’experiència del receptor en el centre. Tenint en compte això, podeu observar que l’art interactiu d’alguna manera ha de tenir en compte el seu «usuari», tot i que l’anomena de manera diferent en funció del tipus d’obra i del context: públic, participant, receptor, espectador, observador, executor, etc., essent interactor el nom més acceptat. Aquí és important recordar el que hem presentat en la primera part d’aquest apartat en relació amb la reciprocitat, la responsivitat i, sobretot, l’agència (tant del sistema interactiu com de l’espectador).

Per acabar aquest apartat, és important comentar que en disseny d’interacció també convé no parlar sempre de l’usuari:

«El concepte d’usuari que s’utilitza en disseny es relaciona més amb l’ergonomia i els factors humans. És per aquest motiu, i tenint en compte les particularitats del disseny d’interacció, que és preferible usar el terme inter-actor al referir-se a les persones que utilitzen els dispositius o sistemes digitals. Amb el terme d’inter-actor ampliem els objectius a tenir en compte pel disseny, centrem l’atenció en la interrelació de les persones amb els artefactes, com s’actua sobre ells, com es busquen i interpreten les accions de les persones i les respostes de les màquines».

(Gondomar, 2020)