5.10. Exercici final: introducció a les instal·lacions interactives
Ara que ja heu fet un recorregut per totes les eines que teniu disponibles seguint aquest quadern per iniciar-vos en la creació d’obres d’art computacionals, us proposem, com a exercici final, fer la vostra pròpia instal·lació interactiva.
Per començar, us proposem que llegiu l’article «Introducción a las instalaciones interactivas», de Rodrigo Alonso (també us podeu descarregar el volum 51 de Cuadernos del Centro de Estudios de Diseño y Comunicación, en PDF i amb llicència Creative Commons, i llegir les pàgines 51-64).
El text fa una introducció a l’art interactiu, parla dels diferents nivells d’interactivitat i analitza unes quantes obres clau de diferents artistes i èpoques explicant-ne les característiques i diferències. En les referències hi ha enllaços a les obres que us permetran veure fotografies i vídeos per a complementar la lectura.
També us recomanem explorar, per exemple, el web personal del creador multidisciplinari Rafael Lozano-Hemmer, en el qual podeu consultar la seva trajectòria artística i consultar documentació addicional sobre els seus projectes i exhibicions.
D’origen mexicà, treballa a Montreal des del 2003. Les seves instal·lacions interactives constitueixen una intersecció entre l’arquitectura i la performance. Molt conegut per les seves intervencions a l’espai públic, promou la participació fent servir la robòtica, les projeccions, sensors i xarxes de comunicació. Teniu més informació sobre la seva obra a Art interactiu, «2.1 Redescobrir l’entorn i els seus habitants».
Després d’explorar tots aquests recursos que us proposem, intenteu pensar un projecte d’obra interactiva, i feu-ne una prova de concepte fent servir Snap!, ED1 o qualsevol altra eina. No es tracta que el resultat sigui una gran instal·lació com les de Lozano-Hemmer, ja que segurament no disposeu de totes les tecnologies, eines i coneixements necessaris. Però sí que podeu desenvolupar una idea d’obra interactiva i explorar-ne el concepte mitjançant alguna interacció senzilla amb les eines que us hem presentat i que esteu aprenent.
Documenteu tota aquesta exploració, el disseny i la implementació de la idea, i compartiu les vostres reflexions i resultats.
Si voleu aprofundir més en temes conceptuals, podeu trobar més informació al recurs: http://arts.recursos.uoc.edu/programacio-disseny-arts/4-1-portada/
Recomanacions a l’hora de fer la vostra proposta interactiva
Quan comenceu a plantejar una peça d’art interactiu en format instal·lació, hi ha una sèrie de coses que heu de tenir en compte. El component tecnològic i interactiu d’aquest tipus d’instal·lacions fa que es diferenciïn de les instal·lacions d’altres tipus, com les escultòriques o les audiovisuals, que no fan servir interacció. Els punts principals que cal tenir en compte són:
- Quin concepte voleu expressar?
Primer de tot, heu de tenir molt clar quin és el concepte que voleu expressar. Si no sabeu per on començar, podeu buscar inspiració en lectures o altres peces que us agradin d’altres artistes sobre temes que us interessen. Les peces interactives sovint es plantegen com una narrativa, és a dir, no són obres estàtiques, són peces on l’espectador fa un recorregut, no necessàriament lineal, on es requereix la seva actuació per tal de fer efectiva la peça. Seguint aquesta base, podeu, per exemple, intentar traduir una moralitat d’un conte o un concepte d’un relat que us agradi a una peça interactiva, o fer una reinterpretació d’un joc. L’avantatge de treballar amb una història o un joc popular és que la gent ja reconeix d’inici com interactuar amb la peça i a partir d’aquest coneixement podeu capgirar la història o fer la vostra interpretació personal.
- A quin tipus d’interactors està destinada?
No és el mateix dissenyar una instal·lació per a públic infantil que per a públic adult, sembla obvi però a vegades ens n’oblidem! Ho hem de tenir molt en compte a l’hora d’establir la literalitat o la jugabilitat de la peça.
- A on anirà instal·lada?
Si voleu fer una peça a l’aire lliure, per exemple, no podeu fer servir projector si no és de nit, llavors necessitareu fer-la a un espai on pugueu controlar la llum o fareu servir pantalles. Passa el mateix amb alguns tipus de sensors, si feu servir una càmera, per exemple, depeneu, també, de la llum disponible a la sala. Aquests són només un parell d’exemples de situacions on us veureu forçats a prendre decisions que influiran a la vostra peça segons l’espai del qual disposeu.
- Quines eines fareu servir?
Heu de ser molt conscients que les eines són part del concepte. No podeu deslligar el significat que aporten les eleccions sobre el codi o els sensors, entre d’altres eines, que conformen la vostra peça del concepte que voleu explicar. La tecnologia no és neutral, té una càrrega simbòlica de la qual no us podeu deslligar, per tant, heu de reflexionar en aquest sentit sobre què us interessa.
D’altra banda, també heu de pensar en l’ús i la durabilitat de les eines, sobretot si són controladors personalitzats, ja que pot ser molt frustrant si l’espectador arriba i està trencat o no funciona el sistema.
Per últim, sempre haureu de tenir en compte que, quan deixeu una peça oberta a la manipulació del públic, probablement sorgiran comportaments no valorats a l’inici del vostre plantejament. Us recomanem fer moltes proves «beta» de la peça amb diferents persones per veure si obteniu la interacció o l’efecte desitjat. Preneu nota, modifiqueu el que calgui o preneu apunts per les següents peces.
Dit això, esperem que gaudiu i, sobretot, que aprengueu molt creant les vostres pròpies instal·lacions interactives!