2.1. Presentació: art generatiu
L’art generatiu és aquell que ha estat creat, totalment o en part, usant un sistema autònom. En aquest context, un sistema autònom és un sistema artificial (no humà) que pot determinar algunes característiques de l’obra sense que hi intervingui l’artista. En l’art generatiu l’artista és autor de la idea i crea unes regles de producció, però hi ha un sistema autònom (generalment un algoritme executat en un ordinador) que implementa o duu a terme aquestes regles generant una part o la totalitat de l’obra.
Les regles de producció sovint juguen amb l’aleatorietat, de manera que, encara que siguin poques i senzilles, hi ha una impredictibilitat quant al resultat de l’obra. L’art generatiu, doncs, té un component d’autonomia i un altre d’impredictibilitat.
L’art generatiu és una forma de creació artística contemporània, s’expressa de diferents maneres i mitjançant diferents disciplines: música, pintura, dibuix, arquitectura, etc.
Tot i que està molt lligat a les tecnologies (especialment la digital), a vegades el sistema autònom no és més que un conjunt de regles de llenguatge natural que l’artista adopta i fa servir per a crear l’obra. Que sigui generatiu no vol dir que l’execució final l’hagi de fer una màquina.
Amb el mètode generatiu, l’artista ja no es concentra exclusivament a crear una obra d’art única, sinó en un procediment de creació que pugui generar moltes variacions sobre l’obra. A la història en trobem antecedents, com el joc de daus musical que Mozart va dissenyar el 1777 per compondre l’obra Musikalisches Würfelspiel, creació artística singular en què l’enginy del músic el va portar a compondre no una peça per a piano sinó un generador de minuets: amb uns daus, es podia alterar l’ordre dels compassos i crear una nova peça en un instant i sense coneixements musicals. Un altre antecedent són els mètodes d’escriptura automàtica que utilitzaven els surrealistes, com els cadàvers exquisits: aquesta pràctica explora la creació col·lectiva de textos i imatges amb aportacions parcials dels participants. Els surrealistes valoraven la creació lúdica, espontània, anònima i alhora accidental i tan automàtica com fos possible. També trobem l’antecedent de la tècnica cut-up, que consisteix a tallar un text i reorganitzar-lo a l’atzar. S’utilitzava des dels dadaistes i va ser popularitzada per l’escriptor William S. Burroughs. Tristan Tzara va proposar crear un poema al moment traient paraules aleatòries d’un barret. Brion Gysin i William S. Burroughs van aplicar la tècnica tant a escrits impresos com a enregistraments d’àudio. La seva hipòtesi era que la tècnica podia ser usada per a descobrir el veritable significat d’un text. Burroughs també va suggerir que la tècnica de retallar podia ser utilitzada com un mètode d’endevinar el futur, dient que «quan es tallen línies de paraules, el futur es filtra».
Dins de l’art digital, l’art generatiu s’ha expressat en diferents disciplines en les quals la informació processada és susceptible de convertir-se en codi binari i de produir diferents resultats després d’haver estat transformada pels algoritmes; per exemple, el disseny paramètric, el disseny tèxtil, la poesia hologràfica, la gràfica digital, les obres espacials com la instal·lació i l’escultura, la música generativa, etc.
En aquesta guia continuarem aprenent a fer servir Snap!, en aquest cas per a produir art generatiu (centrant-nos sobretot en les arts visuals, però desenvolupant algun exemple de música). La guia és estructurada en tres apartats principals: impredictibilitat, sistemes autònoms i autoria.