5.7. Poesia cinètica
5.7.1. Introducció
Generalment, el moviment no és quelcom que s’associï amb la literatura. Però els artistes que han explorat la poesia visual i la poesia concreta han imaginat noves maneres de llegir trencant la linealitat i la unidireccionalitat del llibre.
Primer, els poetes van començar a forçar al lector, jugant amb els usos de l’espai, les tipografies i la inclusió d’imatges, a «moure’s» pel poema, a recórrer-lo fent servir els ulls. Amb l’arribada del cinema, i després de les tecnologies digitals, es van poder dotar de moviment paraules i textos en suports completament diferents dels del paper i el llibre clàssic. Llegiu, per exemple, aquesta poesia cinètica de Daysuke Saito (2018):
Llegiu també aquesta adaptació del poema «Pêndulo» d’E. M. de Melo e Castro (1961-1962):