4.5. Art processual
4.5.1. Introducció
L’art processual (o process art) és un moviment artístic en què l’obra o el producte final no és el centre d’atenció, sinó en què es dona més importància al «procés» de creació. Aquest procés pot incloure la recerca, classificació, muntatge, execució, etc.
En l’art processual la preocupació és el «fer», i en aquest sentit podem dir que és una visió de l’art com a ritual, que entronca perfectament amb les performances artístiques.
Com que està interessat en el procés, i aquest sol implicar moviments, l’art processual sol contenir o mostrar moviments. De fet, alguns dels seus temes recurrents són el canvi i la fugacitat.
Els orígens de l’art processual els podem trobar en l’expressionisme abstracte, per exemple, en les pintures per degoteig (dripping) de Jackson Pollock. Moltes vegades l’obra de Pollock s’exposa acompanyada de vídeos en què es mostren les accions amb les quals pintava les teles (action paintings).
Un exemple clàssic d’art processual es l’obra Camera recording its own condition (1971), de John Hilliard, on l’artista feu servir miralls per a captar la càmera amb la qual feia les fotografies. El dispositiu era al mateix temps tema central de les imatges. Aquest component d’autoreferència també és molt característic de l’art processual.
Però podríem buscar antecedents molt més llunyans i diversos, perquè, per exemple, la cerimònia del te al Japó o la creació de mandales al Tibet són accions efímeres amb un gran component estètic i que posen tot l’èmfasi en el mateix procés de creació. En aquest sentit podrien ser perfectament contemplades com a art processual.
De tots els tipus d’art que hem treballat en aquestes guies, podríem fer-ne una revisió posant més atenció en el mateix procés de creació i fent que aquest acompanyi les obres o productes finals, o fins i tot que les substitueixi. Per exemple, hi ha artistes d’art generatiu o interactiu que no solament mostren l’obra acabada, sinó que ensenyen el procés i permeten veure com aquesta obra es va construint.