3.1. Presentació: art interactiu
En l’art interactiu canvia el rol «clàssic» de l’espectador: passa de ser observador a ser observat, i a convertir-se en usuari actiu. Hi ha moltes formes d’interacció possibles, però no es basen sempre en tècniques o mètodes digitals, ja que moltes obres cinètiques o d’art òptic també poden integrar-se en aquest àmbit. A vegades la tècnica o mètode consisteix senzillament a deixar que l’espectador pugui passejar-se per la instal·lació, o interactuar tocant, parlant, escoltant, etc.
Tot i que l’art interactiu ja existia abans dels ordinadors i les tecnologies digitals (per exemple, vegeu la peça Rotary Glass Plates, de Marcel Duchamp, 1920), és cert que l’arribada d’aquestes tecnologies ha permès crear interfícies impensables abans, i afegir-hi sensors que capten tota classe d’estímuls (so, llum, temperatura, moviment, proximitat, etc.), permetent donar-hi resposta de manera dinàmica i en temps real. L’art computacional i l’art interactiu es compenetren o fusionen a la perfecció. A causa de la proliferació de les eines i mètodes de creació digitals, a la seva reducció de costos, i a la proliferació de l’ús de dispositius mòbils, les propostes creatives interactives han proliferat en tots els àmbits, tant dins de l’art com fora.
En les obres d’art tradicionals no interactives, en realitat també hi ha una certa interacció amb l’espectador, però es produeix en l’àmbit mental. En les obres d’art interactiu, l’espectador és convidat a actuar (convertint-se en participant) en una obra que és un entorn sensible, on la interactivitat és un medi que produeix significat.
L’art interactiu pot ser entès com un diàleg entre la màquina (el sistema automàtic que dona resposta a certs estímuls) i l’espectador. En molts casos aquest diàleg produeix una obra completament única per a cada participant.
Vídeo exemple:
Rafael Lozano-Hemmer, Airborne Newscast (2013)
Hi ha diferents nivells d’interactivitat. Des de la reactivitat més bàsica (accionar botons o pedals que posen en marxa algun mecanisme, per exemple, circuits tancats de televisió) fins a la interactivitat pròpiament dita, que és quan hi ha una anàlisi dels estímuls que produeix el participant i quan l’obra va reaccionant. En les obres més reactives la resposta sol ser igual per a tots els participants, mentre que en les veritablement interactives l’obra no ofereix la mateixa experiència a diferents participants.
Un dels problemes pràctics als quals s’enfronta una peça d’art interactiu és l’automatització (en vam parlar en la guia 2). Com ho fem perquè l’obra respongui al públic sense la intervenció de l’artista? Els sistemes informàtics ens permeten crear conjunts de regles que van generant canvis automàtics en l’obra. És a dir, la tecnologia i la programació ens permeten establir les respostes que donarem quan el públic faci determinades accions i generi una sèrie d’estímuls. Molts cops la preocupació de l’artista és que aquesta interacció sigui orgànica, feta, per exemple, amb la veu o el moviment, sense necessitat d’un comandament o que es demani a l’usuari que faci servir teclats i/o ratolins.
En els últims anys, l’aparició de targetes i equips d’electrònica (com Arduino, ED1, Raspberry Pi, LittleBits, etc.) ha permès que els artistes puguin crear i experimentar, sense necessitat de ser enginyers ni informàtics (tot i que moltes vegades amb l’ajuda d’aquests) , amb obres digitals interactives, capaces de percebre i fer moviments. Dispositius com Kinect (el sistema de detecció de moviment de Microsoft per a les seves consoles Xbox) han significat una veritable revolució per a creadors de tot el món.
Quan es dissenyen interfícies per tal de dotar d’interacció les peces artístiques, és molt important tenir en compte principis bàsics de disseny, com l’accessibilitat, la visibilitat, la retroacció, la metàfora que fem servir, etc.
També és fonamental conèixer els diferents tipus i estils d’interacció. Us recomanem que exploreu i llegiu amb atenció el Design Toolkit amb l’objectiu de conèixer els principis i els tipus d’interacció.
Flutter of Butterflies, Born from Hands (2019). teamLab