4.7. El tinkering i l’art
4.7.1. Introducció
Si busquem tinkering en un diccionari anglès, veurem que el terme té per definició ‘activitat d’anar fent petits canvis en alguna cosa’ o ‘fer petits canvis en alguna cosa amb la intenció de reparar-la o millorar-la’.
En els moviments maker i de la cultura do it yourself (DIY), tinkering ha anat adquirint el significat de crear i pensar amb les mans, amb un esperit lúdic, experimentant, sovint sense un objectiu clar i sense por d’equivocar-se.
Aquesta definició està en total sintonia amb el món de l’art, i de fet podríem dir que els artistes han fet tinkering des de sempre. Amb relació a aquest terme, Lévi-Strauss introdueix el concepte de bricolatge (bricoleur) en El pensament salvatge (1964), que consisteix a «elaborar conjunts estructurats utilitzant residus i restes d’esdeveniments […] sobres i trossos, testimoniatges fòssils de la història d’un individu o d’una societat», noció que es contraposa a la metodologia del científic, que desenvolupa normalment el coneixement a partir d’estructures prèvies que es repeteixen de manera periòdica.
Als anys trenta, el creador futurista Bruno Munari va fer diverses variacions d’una petita peça titulada La màquina inútil. Aquestes variacions són compostes per retalls de cartró pintat, varetes de fusta, fil de seda i una bola de vidre que serveix de contrapès. Alguns van comparar aquestes senzilles creacions amb les de Calder, però Munari insistia en les diferències de materials i en la rotació. De fet, les seves propostes no necessiten coneixements tècnics especialitzats ni una factura refinada. Un sentit més irònic és el que adopta el pintor i escultor Jean Tinguely seguint principis dadaistes. Es va consagrar amb les seves màquines escultòriques (metamechanics) i art cinètic en el qual reciclava elements de rebuig industrial. La seva obra critica la sobreproducció de béns materials, els processos amb els quals es fabriquen i el «pseudopoder» assignat a la robòtica.
Avui en dia el tinkering s’ha convertit en una eina educativa molt eficaç per a barrejar ciència, tecnologia i art. Els principals responsables que avui en dia es parli d’aquest terme en el món de l’educació són els membres del Tinkering Studio, un espai de recerca participatiu dintre de l’Exploratorium de San Francisco, probablement el museu de la ciència i la tecnologia més famós del món.
Per a entendre una mica més què és el tinkering, us recomanem visionar el vídeo següent de Karen Wilkinson i Mike Petrich, en el qual parlen en una Maker Faire sobre el tinkering a l’Exploratorium.
Doneu també una ullada als fabulosos projectes hands-on que proposen des del Tinkering Studio.