3.7. Reflexions finals i propostes de lectures
3.7.1. Inicis de l’art interactiu
Al segle xx la primera generació de creadors avantguardistes va afavorir la dissolució de les barreres entre els àmbits de creació artística: arts plàstiques, arquitectura, literatura, música, cinema, fotografia…, i de l’art i la tecnologia.
Els canvis de paradigmes estètics introduïts per l’ús de les tecnologies, i la manera en què es manifesten en les pràctiques artístiques incideixen en la incorporació cada vegada més habitual de l’espectador com a usuari de les propostes creatives, paper fonamental en les pràctiques computacionals dels vuitanta i noranta (vegeu «Art interactiu» (1994), Metròpolis, RTVE). En la familiarització d’aquest paper actiu, tant en peces digitals com analògiques, han tingut un paper fonamental la popularització dels telèfons intel·ligents i, per tant, l’assimilació dels recursos de la interfície amb l’ús de les apps i les xarxes socials.
En el vídeo del creador, investigador i comissari brasiler Marcello Dantas sobre art interactiu de la sèrie Idees i obres, de la Fundació Telefónica, es posa de manifest un aspecte interessant: la subjectivitat del concepte d’«interacció». En el vídeo inclou l’espectador o usuari tant en les obres com en els seus processos de desenvolupament.
També podeu trobar més informació detallada a l’apartat 4 del recurs de «Programació per a disseny i les arts».